Llengua mochica

Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. També podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat raonablement.

Llengua mochica

Tipus	llengua morta i llengua extinta
Ús
Estat	Perú
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengues chimú chipaies llengues chimúes
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí
Nivell de vulnerabilitat	6 extint
Codis
ISO 639-3	omc
Glottolog	moch1259
UNESCO	631
IETF	omc

El mochica, chimú, yunga o yunka (muchik) és una de les llengües que es parlaven a la costa i part de la serra nord del Perú, i era una de les llengües generals del país a l'arribada de la invasió espanyola (segle XVI) com ho eren també el quítxua, l'aimara, el quingnam, l'uru i el puquina.

Els parlants de la qual van participar activament en el llarg procés civilitzador dels Andes, que estava comunicat amb altres grans llengües de civilització. El mochica exhibeix, no obstant això, moltes característiques radicalment diferents de les llengües quítxues i de les llengües aimares, les dues majors famílies lingüístiques andines, que sí que van intercanviar gran quantitat de lèxic.^[1]

La recerca realitzada per Alfredo Torero sobre aquesta llengua té com a font de dades principal la Gramàtica de la llengua yunga que va escriure el 1644 el sacerdot peruà Fernando de la Carrera Daza. De la mateixa manera es pren en compte el Rituale seu Manuale Peruanum de Luis Jerónimo de Ore del 1607, amb només sis pàgines sobre el mochica escrites per un autor anònim (aquest manual era un compendi de resos i sermonaris breus en diverses llengües de l'època). A més, es considera la llista de mots mochiques que va elaborar el bisbe Baltazar Martínez Compañón a la fi del segle xviii i l'obra d'Ernst Middendorf, Das Muchik oder die Chimu-Sprache del 1892.

A inicis del segle XXI algunes institucions lambaiecanes com el capítol local del INC i alguns col·legis de Chiclayo han llançat programes d'ensenyament d'aquesta llengua sobre la base de la bibliografia rescatada pels investigadors, com La Gramàtica de De la Carrera.^[2]